Què és el que ballem?
Dintre els balls de swing hi ha molt tipus i subtipus de ball. Es podria dir que tots ells, però, són originaris dels EEUU de principis de segle passat. La música que s'hi adiu és sobretot jazz (swing), blues (també boogie woogie), ragtime, charlestone, etc
Us presentem les disciplines que ensenyem a la esola, i sobretot alguns exemples visuals que sempre són molt més útils que qualsevol definició.
El lindy hop és un estil de ball per parelles amb música swing que alguns negres estadounidencs van popularitzar a Nova York cap als anys 1920, com a una derivació del xarleston. Ràpidament es va estendre els Estats Units durant els anys 1930 i, més tard, a d’altres països convertint-se en el ball popular de tota una nació com la americana.
El lindy hop es balla en principi i clàssicament per parelles. En qualsevol cas, el pas bàsic del lindy hop és de vuit temps, té accent rítmic o swing i està definit a partir d’un patró bàsic de whip. El centre de gravetat dels ballarins es situa per sota del de la posició normal d’estar dempeus, no només perquè els genolls estan doblegats, cosa habitual a balls i danses, sinó perquè el tronc també està lleugerament inclinat cap endavant. El ballarí o parella de ballarins giren sobre un eix imaginari central que roman fix al mateix lloc. Tanmateix, en algunes coreografies de diverses parelles per al públic és possible forçar algun desplaçament.
En definitiva, és un ball en parella molt divertit i enèrgic. Les classes es plantegem com un llenguatge a aprendre pels dos membres de la parella, que els permetrà ballar amb qualsevol altra persona que també balli. Energia en moviment en tot moment al ritme sincopat de la música. Apte per a totes les edats!
Clica als exemples per veure-ho:
Jazz steps / Charlestone
Són bàsicament variacions de Charlestone, un ball que es balla sense parella.
El xarleston és una dansa negra estatunidenca procedent del foxtrot i el ragtime que neix als Estats Units el 1923 i que pren el nom de la ciutat de Charleston (Carolina del Sud).
Arriba a Europa després de la Primera Guerra Mundial a través de París i de la Révue Nègre de Joséphine Baker (1925), i és moda a França entre 1925 i 1927.
El seu estil dinàmic, espectacular i divertit s’identifica amb “Els feliços anys vint” i constitueix un autèntic impacte en el ball de societat del moment per la coordinació dels passos, les rotacions, les flexions i les extensions de genolls.
Les combinacions més típiques són el pas encreuat o xarleston, el balanceig, la marxa (oberta, creuada o en ziga-zaga, endavant o alterna), els girs, les encreuades de mans i de braços sobre els genolls, i els quicks que acompanyen les rotacions de peus.
Perfecte per ballar sense parella, molt útil per millorar el teu lindy hop i la teva coordinació corporal. Ritmes més aviat ràpids per brincar al rime de jazz.
Exemples:
Blues Dance
Blues
Dance és
el terme que s’usa a la actualitat per descriure una família de
balls caracteritzats pel seu tempo lent, estil sensual i profunda
connexió amb la parella.
Basat
en el blues més clàssic, els
ballarins són permeables a les influencies actuals que poden venir
sobretot de balls con el Lindy Hop, el tango o inclús la dança més
clàssica. El objectiu d'aquests és expressar-se si mateixos de la
forma que més els convingui. Molt cops, més que el pas en si, el
més important és sobretot (dintre la dificultat de resumir un estil
tant obert o flexible):
- Connexió amb la parella (i el terra)
- Connexió amb la música
- Creativitat
El
que es busca és alliberar els sentits per poder ser un mateix i
buscar la connexió molt estreta i profunda per tal de que les dues
persones aconsegueixin ballar JUNTES la música que senten. És
important entendre la figura del ballarí de blues com una mera
interpretació personal de la música que sona, i no pas una
consecució de passos. Si és possible aconseguir aquest nivell de
connexió, el que es busca un estil fluid i en constant moviment; al
mateix nivell d’energia que ens proporcioni la música.
La
majoria de balladors que gaudeixen dels ritmes lents i fluids del
Blues queden encisats pels moments de gran intensitat que
experimenten, tan amb la música com amb la parella. Algun d’ells
diu que és la experiència més pròxima a estar interpretant la
música amb un instrument a d’alt de l’escenari. Molts cops,
sobretot amb les cançons més lentes, un pot adonar-se com les
sensacions més intenses es poden aconseguir amb els moviments més
subtils, i un cop això és experimentat; el blues dance es
transforma en una addicció.
Clica per veure exemple de Blues Dance:
SwingKids
Classes de ball per a nens/es i joves a
partir de 8 anys. A les classes treballarem conceptes com el ritme,
la oïda activa a través del jazz i sobretot la coordinació
locomotora a través de ball. Amb un espai de una hora setmanal,
anirem avançant buscant sempre un to alegre i divertit a través del
joc i la creativitat. Procurarem inculcar educació en la pràctica
d'activitat física; escalfant i estirant bé a cada classe. Els
nostres objectius seran sobretot crear una estima pel jazz i pel ball
entès com un fenomen social i sobretot d'expressió pròpia; i
divertir-nos tots junts!!!